D’entre les múltiples acusacions que rebé el President Pujol en la seva llarga estada a la Generalitat recordo la de repartir carnets de català. Segurament era fonamentada, tot i que no hi trobo cap pega a que t’acceptin com a català. Més aviat sempre vaig pensar que la famosa màxima: ‘és català qui viu i treballa a Catalunya’ era d’una generositat excessiva. Sort que en Mas hi va posar seny i va afegir que per ser-ho cal voler-ho, no fos cas que obliguéssim cap espanyol i ens denunciés alguna protectora d’animals.
ERC es va reservar per a si un altre monopoli: els carnets d’independentista. Però no per repartir-los si no més aviat per retirar-los. La seva màxima sonava així: ’si no ets d’ERC no ets independentista’. Lligar aquesta aspiració legítima del poble català a una marca tant fracassada com la seva ha fet molt de mal a la causa. Tant, que recordo un blogaire estrellat que va acabar afirmant que no era independentista.
Parlant d’indepedència, Carretero i la seva gent s’han decidit a fer el que faci falta per dotar-nos d’estat propi. Em sembla fabulós i ja estan avisats que tenen el meu suport garantit per aconseguir l’objectiu: la independència. Això sí que, impepinablement, per ser-ne cal voler-ho, serem independents si som prou els que ho volem. RCat no ha de caure en l’error letal d’ERC, els carnets d’independentista cal repartir-los a carretades.