Pensen, els polítics que ens governen, que els votants que els sustenten som limitadets. Pensen, que només som capaços d’entendre conceptes bàsics com molt-poc, gran-petit,… competències que, anant bé, s’adquireixen abans dels dos anys de vida. Pensen, que si no ho redueixen tot a xifres, ens quedarem adormits al pupitre. És així doncs que el joc ha consistit a veure qui la té mes grossa,… la xifra.
La xifra escollida ha estat la dels recursos addicionals que rebran les CC.AA amb el nou sistema de finançament. No és la xifra que ens interessava posar sobre la taula. Del que es tractava bàsicament era d’aconseguir una xifra total de recursos que no ens fes passar del tercer a l’onzè lloc després de l’anivellament. Si fins ara ens ha passat això, sembla clar que un model que tendeixi respectar l’ordinalitat augmentaria els ingressos d’unes comunitats i en reduiria unes altres. Per que això no passi s’ha decidit injectar una suma de milions que permeti que, tot i canviar l’ordre de les peces, tothom, poc o molt, sumi. La cosa perversa és que qualsevol increment de recursos, que pretengui un repartiment més just, ha de ser necessàriament més alt per als catalans que el de comunitats que es veien afavorides per l’antic model.
Com idiotes, em seguit el joc fins que els nostres pallassos oficials ens han venut una xifra tant inflada com han pogut, fins ahir 3.855M€, mentre atres comunitats, governades per el PP, han calculat interessadament a la baixa i vinga tots a publicar gràfics amb les xifres de cada tribu hispànica sense cap llegenda comprensible i donant peu a que un polític mesetari digui que un català val per dos Madrilenys.
No hi ha ningú en aquest país que li sàpiga explicar que l’increment no és un paràmetre comparable? Ningú li pot respondre que la nostra xifra inclou competències exclusives?Ningú és capaç de donar la xifra total d’ingressos per comunitat i repartir-la per càpita abans de comparar?
Com sempre ens hem deixat prendre el pèl. El nou model no és més que l’anterior amb unes escorrialles afegides per esvalotar el galliner. Com sempre els espanyols ens ensenyen la carta que els convé, la carta que permet als socialistes passar per ser els nostres protectors, i als populars per salvadors de l’Espanya Una. I aquí, cornuts i a pagar el beure.
Proper capítol: Tribunal Constitucinal. El poli bo a aconseguit que es toquin pocs articles, gràcies. El poli dolent ha dictat interpretacions a la baixa que el buidaran de contingut.